El 19 de novembre de 1975, Franco agonitza i comença la lluita pel poder. Els personatges s'enfronten llavors al futur, en el qual jugarà un paper primordial la dialèctica de classes socials. Així, el pes dels estralls del temps i el record de la infància de l'empresari don José Ricart; la por del comissari Maximino Rierol quan contempla el seu futur en el dels demanes, els policies portuguesos, i embogeix, al mateix temps, per l'amor de Lina; la renúncia del professor Chacón a una Espanya que ja no és la seva a la seva volta de l'exili; les contradiccions de l'universitari Quini, debatent-se entre la seva pertinença a una classe social i les seves devaneos ideològics; l'astúcia i l'oportunisme de Taboada, pujant finalment al vaixell que arribarà a port; el descobriment de la pròpia fragilitat per part de l'obrer Lucio, sense punta de fusell en la qual recolzar-se, la tarda d'aquest 19 de novembre, abandonat a la intempèrie com un «animal sense pell». Una relectura necessària del nostre passat, una novel·la on només el reconeixement de la barbàrie permet tornar a aixecar-se.