Blas estava encantat amb la seva vida de gat: vivia en dues teulades i no li faltava gens per menjar. Ho tenia tot, pensava. Solament baixava als carrers en cas de necessitat, doncs se sentia insegur. Així sentia fins que un dia va veure una preciosa gateta en una finestra. De seguida es van sentir atrets i xerraven i xerraven. Ella portava una vida totalment diferent a la seva: menjava menjar de gats, la portaven al veterinari, portava un llaç rosa. Una vida que ella no volia deixar, omple de comoditats. Finalment, va convèncer a Blas perquè es quedés amb ella, però la reacció de la seva propietària en veure a aquest gat de carrer no va ser l'esperada.