Aquell home vell, dret a la popa del vaixell, és el senyor Linh. Marxa del seu poble, del país dels seus avantpassats, que ha quedat devastat per la guerra. Amb una mà agafa una maleta, amb l'altre braç sosté una nena de poques setmanes que s'ha quedat sense paris i que és diu Sang Diû. El vaixell a dalt al port d'una ciutat freda i grisa. Hi ha centenars de refugiats. La gent i l'entorn són desoladors. Malgrat tot, el senyor Linh troba un amic, el senyor Bark, un home gros i solitari. No parlen la mateixa llengua, però tots dues entenen la música dels paraules i la timidesa dels gestos. El senyor Linh te un cor senzill. Un cor trencat per la guerra i el dol que si encara batega és per la petita Sang Diû.