L'any 1976 Patrícia Gabancho acabava d'arribar a Catalunya donis de l'Argentina. Com bona part dels joves d'aquell temps, era extremadament radical i, en el seu cas, també independentista. Durant els tres anys que s'escolen fins al referèndum de la Constitució de 1978, va militar en un petit partit i va viure de primera mà la Transició a Catalunya.Quan va acabar aquest procés, va escriure una memòria de tot plegat que recupera llaura, més de trenta anys després, per denunciar el procés que van fer els partits polítics parlamentaris -sobretot els d'esquerra- per desmuntar els organitzacions de base i consolidar sense dissidències el projecte espanyol de la Transició, un projecte contrari als aspiracions de Catalunya. Al mateix temps, l'independentisme va ser incapaç d'unir-s'en un únic front, malgrat els intents i la necessitat.A la intempèrie és un llibre que qüestiona mites i personis, que retrata amb precisió periodística l'ambient d'aleshores i que dóna una visió crítica i fascinant d'uns anys fundacionals. "La crònica minuciosa de com els polítics van decidir enviar la gent a casa i com la unitat dels independentistes va ser impossible".L'AUTORA S'ADREÇA Al LECTOR: "Vet aquí els primeres passes del procés que ens ha dut al cul-de-sac de l'autonomia. El relat és una mica esbiaixat, però qui no és impertinent als vint-i-zinc anys? I com callar, si l'atzar em va permetre ser-ne testimoni? Avui som el que vam començar a ser als anys setanta, i com que tornem a ser rebels, val més no cometre els mateixos errors".