Novel·la d'indubtable rerefons autobiogràfic, EL JUGADOR (1866) reflecteix els dos grans impulsos -el joc i la passió amorosa- que van dominar la vida de Fiódor Dostoyevski (1821-1881). Enmig d'una galeria de personatges desarrelats i transhumants que passegen per la ciutat-balneari de Wiesbaden (el «Roulettenburg» de la ficció), la patètica figura de Aleksei Ivanovich personifica el gaudi i l'angoixa del tipus humà que acaba per canalitzar tota la seva capacitat de protesta en la passió pel joc com a via d'accés, mitjançant el dolor i el envilecimiento, a una llibertat voraçment desitjada.