Aquesta és la crònica de la relació personal i política que va existir entre Adolfo Suárez i el Rei, dos personatges clau de la Transició espanyola que van ajudar a canviar la història del nostre país. Alguna cosa tan important, evanescente i variable com els afectes va donant forma a l'acció política en un moment decisiu de la vida nacional. Sense la lleialtat, l'afecte i la mútua confiança que existia entre ells aquesta arriscada aventura hauria estat molt més complicada. Després d'aprovada la Constitució, els sentiments personals entre tots dos van quedar entumits. Suárez, sotmès a un assetjament general des de l'oposició i des del seu propi partit, es va quedar bloquejat i va perdre la confiança del Rei. Aquí s'ofereixen algunes claus de la seva dimissió i de l'intent de cop del 23-F, així com del distanciament entre el monarca i el primer president constitucional. El retrobament va ocórrer quan Adolfo Suárez, assetjat per les desgràcies i per la seva pròpia malaltia mental, que ve des de lluny, ja havia perdut la seva ambició política.