Xavier Zubiri entén que el tema del món, malgrat tenir una noble prosapia en la història de la filosofia, ha estat desatès per la major part del pensament recent. Possiblement va ser Descartis l'últim gran filòsof a escriure un tractat dedicat temàticament al problema del món. És com si l'atenció a les coses que hi ha en l'univers hagués fet que es perdés de vista el problema de l'univers mateix. Per descomptat, no falten filòsofs contemporanis que hagin parlat del món. Però Zubiri entén que aquests filòsofs ho han fet d'una manera unilateral, atenent únicament al diàleg amb les ciències humanes, i desenvolupant d'aquesta manera conceptes del món en els quals no caben les aportacions de les ciències naturals. Ara bé, ja l'any 1960 Zubiri assenyalava que no només la història humana, sinó també els nous descobriments en ciències tals com l'astronomia o la biologia exigien que la filosofia es tornés a enfrontar sistemàticament amb la qüestió filosòfica del món. Això és el que Zubiri va fer en aquest curs, impartit en la Cambra de comerç de Madrid, i que ara presentem als lectors. Sens dubte, el mig segle transcorregut des de llavors faria necessària una actualització de les informacions científiques que Zubiri manejava. No obstant això, molts dels conceptes desenvolupats per ell en aquelles lliçons, precisament per la seva novetat, per la seva radicalitat, i per la seva obertura a una concepció oberta i dinàmica de la ciència, segueixen sent rellevants en el present. No només això. En una última i extensa lliçó Zubiri es va plantejar una qüestió crucial per a la filosofia: la d'un possible fonament del món. També aquí el seu profund coneixement de la història del pensament, el seu rigor i al mateix temps la seva originalitat filosòfica, segueixen sent inspiradors per als lectors contemporanis.