Aquí on la ciència no arriba, el talent d'una mestra obre camins. Imaginin una costa escarpada, on les ones del mar llepen unes roques antigues; aquí, tendides entre l'aigua i la pedra, jeuen unes femelles que mai han conegut home. Tenen el seu propi llenguatge i els seus ritus ancestrals, però viuen en un món sense temps, sense amo, i és la lluna qui les fecunda. Deixem ara que una d'elles s'allunyi de la costa i s'endinsi en una vall fins a descobrir a uns éssers estranys, semblats a les femelles però amb el pit llis i un tros de carn en forma de tou punxó ballant entre les cames... Així és com un patrici romà intenta descriure els primers dies de vida a la terra, una època de la qual li han arribat uns pocs testimoniatges deslavazados. L'home es pregunta com van aprendre a conviure els nostres ancestres i imagina les seves primeres trobades, les baralles, els retrets, el desig de tocar i penetrar cossos nous, fins a arribar a aquest primer gest de tendresa que ens va definir per sempre com a éssers humans. Amb delicadesa i ironia, Doris Lessing explica quin va ser l'origen d'aquesta gran aventura que ara ens té a tots, homes i dones, lligats a la vida. Aquí on la ciència no arriba, el talent d'una mestra obre camins.