Laila, una nena marroquina, és raptada del seu llogaret a les muntanyes i venuda als sis anys a Lalla Asma, una anciana que la instrueix i que es converteix en la seva àvia. Quan, vuit anys després, mor Lalla Asma, Laia fuig i es refugia en un fondac, en realitat una casa de «princeses» que fan les delícies dels homes. Però fins a allí, amb finalitats dubtoses, la persegueix el fill de Lalla Asma. Laila, atemorida com un pececillo daurat, només pensa a allunyar-se d'aquests homes que la tracten amb un sospitós afecte. Després de esconderses uns mesos en un barri paupèrrim, es marxa a París il·legalment amb Huriya, una de les «princeses» del fondac. La gran metròpoli la fascina, encara que la condemna a la més absoluta marginalitat. Envoltada dels personatges més variopintos, troba en la literatura la seva taula de salvació, però, només després d'un azaroso periple, serà la música la que la retornarà a les seves arrels.