A partir de l'èxit que va suposar la publicació de Gomorra, Roberto Saviano es va veure obligat a viure amb protecció. Així, des d'octubre de 2006, ha hagut de viure ocult i acompanyat sempre per diversos guardaespatlles, canviant freqüentment de lloc de residència i sense poder gaudir de la llibertat. No obstant això, la seva consciència d'escriptor es manté, i bona prova d'això són aquests dos textos que va publicar en 2008 a Itàlia. En ells, parla del que millor coneix, el sud d'Itàlia i en concret Nàpols i els seus habitants. El primer, L'anell, sobre l'assassinat de dos innocents a Nàpols, és una reflexió sobre com des de fora es condemna a la gent de Nàpols, de manera que fins a les víctimes són vistes com a culpables. En el segon, El contrari de la mort, la història d'una jove vídua de guerra, mostra una societat en què l'exèrcit és una de les poques sortides possibles, i on «l'última guerra» no és la segona guerra mundial sinó el conflicte més recent on ha anat una missió de pau italiana. Dues joies que defensen el poder de la paraula i el deure els escriptors de seguir explicant, i que permeten que la veu de Saviano se segueixi sentint malgrat qui pesi.