En el seu llibre L'àngel literari, durant una reunió que va tenir amb l'escriptor Andrés Trapiello, a Madrid, Eduardo Halfon narra ja els primers anuncis d'un misteriós boxador polonès. "El teu cognom, Eduardo, d'on prové? Líban, li vaig dir, el meu avi era un jueu libanès igualito a Alfred Hitchcock. I el teu avi matern? Polonès. Jueu també? Sí, jueu també, i li parli una mica de Lódz, de Sachsenhausen, de Auschwitz, del boxador. Mira, home, va exclamar aixecant-se a contestar el telèfon, això o ho escrius tu o ho escric jo. Espero que ho escrigui ell." Des de llavors, i a través d'altres personatges i d'altres històries -la d'un poeta indígena immers en un món distant i aliè; la d'una seductora hippie israeliana viatjant per Centreamèrica; la d'un acadèmic nord-americà expert en l'obra i les bromes de Mark Twain; la secreta, inconclusa, untada de jazz, d'un pianista serbi; o la d'un discurs lusitano de quinze minuts sobre la literatura i la realitat i el cinema de Bergman-, a través de totes elles, la història d'aquest boxador polonès començava ja lentament a gestar-se, a imposar-se, a demanar ser escrita per un nét, qui al seu torn vaig demanar no escriure-la, encara que també, d'alguna manera, sabia que havia de fer-ho. "Vostès, els jueus, neixen amb una novel·la ja escrita sota el braç, em va dir Andrés en asseure's."