Neus Sallés i Tenas i Josep Maria López i Madrid, sota el títol Els fosses de la memòria, plantegen un assaig serenament raonat i molt documentat sobre la importància que, actualment, te la memòria històrica, donis de la convicció que -com diu el professor Joan Santacana, autor del pròleg- sense memòria no hi ha història, sobretot quan la història s'ha escrit amb el filtri social dels vencedors, que distorsiona, amaga els fonts documentals, fa desaparèixer els testimonis, eliminant tot allò que no convé, manipulant interessadament la memòria, fent desaparèixer els víctimes en l'anonimat dels fosses comunes. Ha passat al llarg de la història sempre que han succeït conflictes apocalíptics com guerres, genocidis... En el nostre temps, hi ha un fenomen nou quan ja no és pretén únicament distorisionar la memòria històrica, sinó el que és vol és que no quedi ni rastre de l'enemic. Que no quedi ni la memòria! Aquest llibre, que ha obtingut el suport del Memorial Democràtic del Departament d'Interior de la Generalitat, és un esforç per lluitar contra tot això, un anàlisi acurat per ajudar a entendre els conductes i els actituds de la gent que a prop els seus familiars desapareguts com a camí de superació d'un trauma, potser en el desig que "mai torni a passar", manifestat per Simone Weil en la celebració del 60è aniversari de l'Alliberament d'Auschwitz, vist donis dels víctimes materials. "És tan dur pensar en la possibilitat de no tornar a veure mai més als teus", com és queixa Manuel Carrasco i Formiguera, a la darrera carta que va escriure donis de la presó que el llibre recull a tall de pròleg, fins llaura inèdita.