Cal beatificar a la reina Isabel? Aquesta és l'espinosa pregunta que constitueix l'eix principal d'aquest incisiu assaig sobre el paper que Isabel I de Castella (1451-1504) va tenir en les grans mesures polítiques i religioses del regnat dels Reis Catòlics. Un regnat al que amb freqüència es qualifica com l'Edat d'Or d'Espanya. Joseph Pérez ha superat amb mestratge la difícil aposta de separar aquella mítica parella de prínceps íntimament associats: Fernando i Isabel. Quina quota de responsabilitat va tenir aquesta última, presentada sovint pels historiadors com un model de virtut encara que se li retregui haver portat la pietat fins al fanatisme, en la creació de la Inquisició i l'expulsió dels jueus, dos actes carregats de conseqüències? I en la Reconquesta que va expulsar als musulmans del regne de Granada? O, fins i tot, en el descobriment del Nou Món per Cristóbal Colón i el treball forçat dels indis que d'ell es va derivar, condemnant a milers d'ells a una mort segura? L'autor aborda totes aquestes molestes qüestions sense embuts, amb una honestedat i un rigor històric poc comuns. És llavors quan emergeix la figura d'una reina maquiavèl·lica, moguda més per una ambició absolutista que per cap tipus de misticisme, i la imatge d'una Espanya on la unitat de fe va arribar a ser la condició indispensable per a la seva modernitat. Inclou 54 fotografies a color.