Etgar Keret ens ofereix uns contes molt curts que se succeeixen al ritme trepidant de la vida israeliana, revelant una realitat insuportable i commovedora alhora: la d'una societat que intenta distanciar-se de l'absurd dels conflictes bèl·lics de la regió. Els contes de Keret ens provoquen violentes risotadas per les seves profundes immersions en l'humor més negre i la seva enorme ironia. Movent-se entre la vida corrent i la fantasia, expressen la seva disconformitat i incomoditat davant la realitat, parlen de la violència, de la debilitat humana, de perdedors sense ambicions, de somiadors que encara creuen poder canviar el món i, també, de la generació dels treintañeros incorregiblemente apegats a la infància, i tot això en un llenguatge col·loquial, precipitat i natural en el qual es reconeixen les tècniques del pastiche, del kitsch i del vídeo clip.