El Kalevala és una epopeia finlandesa composta per Elias Lönnrot a partir del dispers repertori de cants populars, transmesos de generació en generació per bards carelianos com Arhippa Perttunen i Ontrei Malinen. Memòria i concepció filosòfica de l'univers de tot un poble, el finlandès, el Kalevala és alhora una de les més grans epopeies d'Europa. La primera edició va aparèixer en 1835. Constava de 5.052 versos, agrupats en 32 poemes. En 1849 es va publicar l'edició definitiva, amb 23.000 versos i 50 poemes, que és la que avui s'ofereix en Aliança Literària. El minuciós treball de recuperació d'Elias Lönnrot va culminar en la reelaboración dels cants, assemblant versos procedents de diferents bards o de diferents regions, enllaçant diferents històries, reduint el nombre de personatges i concentrant escenaris, per donar lloc a una obra única i coherent, suma del folklore de Finlàndia i del seu passat mític. La llegenda, la rondalla i la balada apareixen en ella perfectament entrellaçades, creant un món a cavall entre la realitat i la màgia, poblat no per herois en sentit estricte, sinó per homes que, si bé destaquen pels seus atributs gairebé divins, actuen moguts per passions humanes. És el cas del bard Väinämöinen i els seus amors amb la donzella de Pohjola; de l'aposto Lemminkäinen, protagonista de mil gestes i antihazañas; del pastor Kullervo, entre aventures i desventuras; del ferrer Ilmarinen, creador del sampo, una espècie de molí màgic; de l'inexpert Joukahainen; i sobre tots ells, el déu suprem i omnipotent, Ukko, secundat per altres deïtats com Tapio, divinitat dels boscos; Hiisi i Lempo, del mal; Tuoni, de la mortŠ El text, com apunta en el pròleg Agustín García Calvo, va enriquit per una extraordinària successió de noms i imatges de la naturalesa, propis «de poesies literàries refinades».