La finitud no és la mort sinó la vida. Si som finits és perquè vivim sempre en comiat i no podem controlar els desitjos, records i oblits, perquè el nostre és un món que mai ens pertany del tot, ni serà plenament còsmic, ordenat o paradisíaco. Som el resultat de l'atzar i de la contingència i no tenim més remei que triar enmig d'una terrible i dolorosa incertesa. Una vida finita no aconseguirà eludir l'amenaça del caos, ni estarà capacitada per creuar les portes del paradís. Ser finit significa que no podem crear a voluntat la nostra existència, perquè, vulguem-ho o no, rebem una herència que ens obliga a ressituar-nos a cada moment. Es tracen en aquesta obra algunes escenes antropològiques que configuren la nostra vida quotidiana: l'experiència, l'oblit, el mal, el desig, el plaer, el silenci... La filosofia aquí esbossada tractarà de mostrar la fragilitat i la vulnerabilitat de la vida i de pensar l'ètica i l'educació des d'aquesta perspectiva. Estem davant el relat fragmentari del recorregut per unes sendes per les quals no comptem amb brúixoles ni cartes de navegació.