Joan-Carles Mèlich és una de les veus més singulars del pensament català d'avui per l'originalitat i el rigor de les seves anàlisis i per la forma en què les transmet. Mèlich és un lòsof, però també un escriptor: la mateixa passió a l'hora de desenvolupar una idea la desplega en exposar-la a través de la paraula. A l'hora d'expressar el seu pensament, prefereix el fragment que el sistema, l'assaig que el tractat, la prosa que la metafísica. Perquè valora l'estètica d'un text. Perquè no deslliga l'emoció del coneixement. Perquè fa loso a en diàleg amb la tradició literària tant o més que amb la loso a acadèmica. Les idees, les intuïcions, les indagacions d'un pensador, tenen el seu origen en la biogra a. L'obra de Mèlich publicada ns avui no conté gaire elements autoreferencials que permetin inserir les seves aportacions dins una determinada trajectòria biogrà ca. Això és el que permet fer fàcilment el gènere de les converses. ¿Per què va estudiar loso a? ¿Quins professors el van marcar? ¿D'on surt la seva recerca sobre la - nitud, la seva distinció entre moral i ètica, la seva valoració sorprenentment positiva de la noció de mala consciència? ¿Com llegeix? ¿Com escriu? ¿Com imparteix docència? En de nitiva, ¿en què creu i en què no? ¿Per què la seva crítica constant a la metafísica i als absoluts?