Els germans Grimm van emparar els seus contes sota el lema: «Llavors, quan desitjar encara era útil.» Va haver-hi una remota arcadia en la qual les fades recompensaven l'esperança. Novel·lista, dramaturg, autor de contes infantils, Juan Villoro entén la lectura com un retorn al moment esquivo i meritori que el plaer té la seva oportunitat. La utilitat del desig prossegueix l'aventura iniciada en els llibres d'assajos Efectes personals i D'això es tracta, també en Anagrama. En aquesta nova escala, Villoro s'ocupa, entre altres temes, de la inesgotable illa de Daniel Defoe, la celeritat i la culpa en Nikolái Gógol, l'art de condemnar de Karl Kraus, l'empatia de la ploma amb el bisturí, la rondalla de la consciència de Peter Handke, les insòlites semblances entre els incomparables Ramón López Velarde i James Joyce, els enigmes de la traducció, la tensió entre veritat i mentida en Gabriel García Márquez i les cartes privades de Julio Cortázar, Juan Carlos Onetti i Manuel Puig; ho fa amb un rigor i una fondària sempre aliats a una gojosa fluïdesa. Rodrigo Fresán ha assenyalat que les arrels d'un escriptor no estan en el sòl sinó en les parets: són els llibres que ha llegit. Aquest volum obre les portes d'una casa per conèixer el revés d'una trama: les lectures que han format a un autor; un autor, Juan Villoro, que en La utilitat del desig desplega una barreja triomfal d'erudició, intel·ligència i originalitat de mirada que contagia al text (i al lector) del mateix apassionament que ha portat a escriure-ho.