Sergi Pàmies ha descrit a Juan Villoro com «un crack de la literatura futbolística mundial». Déu és rodó ofereix una vibrant crònica de la religió laica que omple els estadis. La divertida i sovint èpica aproximació de Villoro pot captivar a l'aficionat desitjós de compartir dades reveladores en una tertúlia, però també al curiós -i àdhuc a l'enemic del futbol- interessat a conèixer les causes que porten a proferir alaridos en nom d'un equip. Enviat especial als mundials d'Itàlia 90 i França 98, Villoro domina l'art d'escriure a la vora de la pista, però també el to reflexiu. Així, Déu és rodó rendeix tribut al més colorit dels divos del peu privilegiat, Diego Armando Maradona, registra les glòries i els excessos de la lliga espanyola, ofereix indelebles estampes de l'últim Mundial del segle XX i brinda un notable exemple de l'art de la conversa amb Jorge Valdano. El pols del novel·lista entronca en aquestes pàgines amb el ritme tibant del cronista, disposat a atrapar la vida secreta dels gols, les raons que eternitzen el que ocorre en un instant.