Konstandinos P. Kavafis (1863-1933) és reconegut unànimement com el gran poeta d’Alexandria, la ciutat on va néixer i morir precisament el mateix dia que complia setanta anys.

El llibre que tenim el goig de presentar demostra que l’autor de poemes tan coneguts com Ítaca, Tot esperant els bàrbars o El déu abandona Antoni també va viatjar molt al llarg de la seva vida —per plaer o per necessitat—, i que en algunes ocasions residí durant mesos o fins i tot anys en ciutats tan allunyades d’Egipte com Constantinoble, Atenes, Liverpool o Londres. En algunes d’aquestes ciutats va escriure també poemes, la majoria dels quals són recollits per primer cop —en traducció catalana— en aquest volum.

Tres són els eixos centrals d’aquest llibre, que coincideixen amb tres viatges empresos pel poeta d’Alexandria que han deixat alguna plasmació escrita en el seu arxiu, normalment sota el format de dietaris: Constantinoble/Estambul (1882-1885), Atenes (1901) i la ciutat egípcia de Kafr El-Zaiat (1919), situada a gairebé cent quilòmetres al sud-est d’Alexandria i seu aleshores d’una important comunitat grega. El primer d’aquests diaris (inèdit fora de Grècia) es complementa amb la traducció al català de sis textos constantinopolitans de Kavafis: la prosa poètica Una nit a Kalinderi i els poemes Tot deixant Terapia, Nicori, Dünya Güzeli, El beïzadés a la seva estimada i Com les generacions de les fulles. El darrer diari —que recull les impressions de la visita que, el mes de juny de 1919, realitzà el nostre poeta amb una colla d’amics a la ciutat egípcia de Kafr El-Zaiat— és inèdit fins i tot en anglès, la llengua en què fou redactat originalment, i és fruit d’una afortunada troballa que el curador d’aquest volum, Eusebi Ayensa, féu l’estiu passat a l’arxiu del poeta, conservat actualment a Atenes i en el qual porta anys treballant.

Com és habitual en els llibres de la col·lecció Rara Avis, en el volum es combinen textos i imatges. L’aparat gràfic correspon, en aquesta ocasió, al pintor búlgar Valeri Tsenov (Letchevo, 1961), del qual es reprodueixen cinc quadres pertanyents a la sèrie Mars antics, els mateixos mars que Kavafis solcà fa més d’una centúria. El llibre es clou amb un encertat epíleg del crític literari i poeta Jordi Llavina.