El dia 3 de juny de 1844, un bot amb catorze homes es dirigeix a un petit illot volcànic davant la costa d’Islàndia per caçar els darrers exemplars d’una espècie que es troba al llindar de l’extinció. Anys més tard, és en aquesta mateixa costa on un altre home és a punt d’enllestir un encàrrec singular: pujar d’un en un tots els volcans més emblemàtics d’Europa. Islàndia és el començament d’una aventura on el més arriscat no és fer el cim, sinó allò que, pujant-lo, et pots arribar a trobar: allò que no podies ni volies imaginar. Hi ha extincions molt més traumàtiques que no pas les d’algunes espècies, són les extincions personals; les extincions en què t’hi jugues la vida; una vida que avança de muntanya en muntanya; dels volcans d’Islàndia fins als Pirineus feréstecs de la Catalunya de final del segle XIX on el mite s’enfronta amb el progrés.