Tots els morts són un de sol ens apropa a algunes composicions del gènere del Rèquiem al llarg de la història de la música occidental, com una aproximació a la naturalesa de la mort a través de l’espiritualitat de la música.

 

…I és que Oriol Pérez i Treviño és també un humanista de pedra picada. Ho és perquè en els seus llibres i articles sobre música, en la seva conversa i en el seu constructe vital no hi ha tan sols descripcions de textos i de contextos. Hi ha sobretot l’anhel vehement d’atènyer l’absolut a partir d’una profunda revisió crítica de l’ara i l’aquí per explicar l’ahir i l’enllà. I ho fa sempre -o gairebé- a través de la música com a eina fonamental per apropar-se a la comprensió d’allò humà. I també fent-se preguntes a mesura que troba algunes respostes, sovint en textos musicals, però també en la prosa i la poesia de qualitat de la nostra modernitat i que es resisteix a ser postmoderna: només així s’entén la cita del poema de Miquel de Palol El recopilador, que acaba esdevenint el títol del llibre: Tots els morts són un de sol. 

Del pròleg de Jaume Radigales