Mitjançant les cartes que Eugènia envia a martí, la paraula ferma i precisa de l'autor recrea, amb una gran habilitat estilística, una veu femenina que evoluciona amb el pas del temps i de les experiències a l'estela d'un miratge. Entre l'amor més absorbent i el desencís més eixut, ressona la remor trencadissa d'un batec, d'una palpitació insistent, freda, implacable.