A inicis del segle XVI, l'aprenent de tintorer Maurici Proheta va ser acceptat de novici en el convent dels agustins de Castelló d'Empúries. Diverses cròniques n'expliquen fets extraordinaris que el varen fer famós i ésser considerat sant abans de la seva mort. Fou a partir del segle XVIII que es perdés l'origen empordanès del Sant Maurici dels tintorers. Organitzats el tintorers en associació voluntària, a principis del segle XX es recobrà el patronatge i el culte a qui va ser el vertader sant Maurici dels tintorers.