Pere Boldú i Tilló (Arbeca, 1926 - Lleida, 2009) va ser un dels dirigents més importants del cooperativisme català de l'últim terç del segle XX. Va modernitzar la secció de volateria de la Cooperativa Provincial Avícola y Ganadera (Copaga), va formar part del Consell Superior de la Cooperació de Catalunya, fou vicepresident de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya i president de la Cooperativa del Camp l'Arbequina, de l'Agrupació de Cooperatives Agrícoles de les Terres de Lleida i de la Fundació Catalana de Cooperació, a més d'altres càrrecs a la Caixa Rural de Lleida, a la Unaco o la Unión de Cooperativas Agrarias de España. El seu ideari va conjugar la fidelitat als valors democràtics i cooperativistes amb la importància de la gestió eficaç, i sempre el preocupà la formació tant dels socis com de les juntes. Va rebre, entre altres distincions,la Medalla de l'Agricultura Catalana i la Medalla Francesc Macià.

Josep Maria Pons i Altés (Lleida, 1971) és llicenciat en Geografia i Història per la Universitat de Lleida i doctor en Història per la Universitat Pompeu Fabra. Va obtenir el tercer premi nacional d'acabament d'estudis de Geografia i Història del Ministeri d'Educació i Ciència. Entre les seves publicacions destaquen els llibres El poder polític a Lleida (1843-1854). Eleccions i pronunciaments (1998, Premi "Josep Lladonosa" d'Història Local), Moderats i progressistes a la Lleida del segle XIX (2002), Lluís Companys, els orígens d'un símbol (2005) i, junt amb Manuel Lladonosa i Quintí Casals, La construcció de la modernitat a Lleida: Manuel Fuster i Arnaldo i el seu temps (1808-1864)(2009). Després d'haver exercit tasques docents a les universitats de Lleida, Múrcia i Jaume I de Castelló, actualment és consultor a la Universitat Oberta de Catalunya i professor a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona. Forma part del grup de recerca Ideologies i Societat a la Catalunya Contemporània (ISOCAC).