En la convocatòria de projectes de recerca de lÆInstitut dÆEstudis Catalans (IEC) per al trienni 2011-2014, Josep Amat, membre de la Secció de Ciències i Tecnologia, presentà la proposta dÆun projecte ambiciós però engrescador, fer un treball de reflexió sobre «Ciència, tecnologia i ètica», projecte que va ser acceptat i finançat adientment. Al llarg dels tres anys dÆelaboració, el projecte, dirigit per Josep Amat, enginyer, va comptar amb la col·laboració de Josep Maria Esquirol, filòsof, que nÆassumí les tasques de coordinació. En la realització del projecte hi van participar prop dÆun centenar dÆinvestigadors, professors, acadèmics, de lÆIEC, de les seves societats filials i dÆaltres entitats, per tal dÆanar bastint el corpus de coneixement que acabaria reeixint en el volum que ara es publica, que és un informe a lÆabast de qualsevol ciutadà i dels nostres governants. Cal dir que lÆobjectiu inicial, ben concret, es va anar ampliant al llarg del procés, de manera que lÆàmbit final del projecte i de la publicació queden adientment reflectits en el títol i el subtítol del document, Per una ètica pública a Catalunya. Implicacions ètiques i socials de la ciència i la tecnologia. Potser no podria ser dÆuna altra manera: la recerca científica i les aplicacions tecnològiques corresponents es fan en un entorn geogràfic, social, econòmic i polític, sotmès a tots i cadascun dels ritmes, pressions, modes i limitacions que sÆhi inclouen. És cert que la ciència i la tecnologia són, cada vegada més, afers universals, però els conreadors dÆaquestes àrees es mouen i treballen en àmbits locals i regionals, ben variats, com ho són les societats en què viuen. I Catalunya i els Països Catalans no en són una excepció.