Lleida, anys 60. Un grup d'adolescents residents al Col·legi Menor Sant Anastasi inicien els estudis de batxillerat a l'únic institut de Lleida. Majoritàriament són nois de poble i becaris, que han de mantenir una actitud modèlica per conservar la beca, cosa que provocarà situacions contradictòries i divertides entre les ànsies d'obrir-se a la nova vida per part dels adolescents i el règim gairebé casernari imposat pels dirigents del Col·legi Menor. Memòria de la felicitat perduda ens ofereix un quadre coral de la societat lleidatana de l'època, immersa en l'obscura mediocritat del règim nacionalcatòlic, les alliberadores cançons dels Beatles, la pederàstia encoberta, les primeres minifaldilles i els constants càstigs físics i mentals.