Maria Aurèlia Capmany (Barcelona, 1918-1991) desplegà durant el tardofranquisme una intensa activitat en els fronts literari, teatral i periodístic. Esdevingué, així, una de les escriptores més significades de la represa cultural i de la dissidència intel·lectual a la dictadura franquista. A partir de documentació inèdita, Maria Aurèlia Capmany, escriptora compromesa (1963-1977) defineix, d'entrada, la classificació que els aparells repressius del règim feren del grau de dissidència activa de l'escriptora barcelonina. Avalua, tot seguit, els trets fonamentals del discurs ideològic que destil·la la seva obra assagística, memorialística i periodística, i també la implicació en la resistència cultural i el compromís polític de signe inequívocament antifranquista, que la dugueren a militar al Partit Socialista de Catalunya. Finalment, analitza la censura que el règim feu de la seva obra assagística i la lectura ideològica que se'n deriva. En annex, es reprodueix la documentació repressiva sobre Capmany procedent de l'Archivo General de la Administración, d'Alcalá de Henares, i de l'Archivo General del Ministerio del Interior, de Madrid.

Francesc Foguet i Boreu (Linyola, 1971), doctor en Filologia Catalana, és professor de literatura de la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat Autònoma de Barcelona. S'ha especialitzat en l'estudi del teatre modern i contemporani. Ha publicat diversos llibres sobre el període de la guerra i la revolució de 1936-1939: El teatre català en temps de guerra i revolució (1936-1939) (1999), Las Juventudes Libertarias y el teatro revolucionario. Cataluña 1936-1939 (2002) i Teatre, guerra i revolució. Barcelona, 1936-1939 (2005, Premi Crítica "Serra d'Or" 2006). En el gènere de la biografia, ha escrit Margarida Xirgu. Una vocació indomable (2002), Maria Àngels Anglada. Passió per la memòria (2003, Premi Crítica "Serra d'Or" 2004), i Margarida Xirgu, cartografia d'un mite (2010). Recentment, ha publicat El teatro catalán en el exilio republicano de 1939 (2016) i, amb Sharon G. Feldman, Els límits del silenci. La censura del teatre català durant el franquisme (2016).