Manuel de Pedrolo no es va rendir mai. Marxista heterodox i independentista convençut, es va mantenir fidel a la llengua catalana, tot i ser conscient de les limitacions econòmiques que això comportava. Home auster, que no viatjava ni menjava mai fora de casa, seguia una rutina estricta de feina. Amb la reforma del règim, va mantenir intacte l’ideari rupturista al marge de les rebaixes i renúncies. Mentrestant, anava construint una obra colossal de diferents gèneres i estils. Una obra eclipsada, paradoxalment, per l’èxit aclaparador d’un sol llibre que amb el temps es convertiria en la novel·la més llegida de la nostra literatura. «Si ho hagués sabut, no hauria escrit el Mecanoscrit» va arribar a confessar l’escriptor, que continuava treballant com un novel·lista total. Popular i reconegut, Pedrolo no va deixar de ser mai aquell home senzill i insubornable als drets socials i nacionals del nostre poble. «Per l’únic que val la pena lluitar és per les utopies», va sentenciar. Aquest era el seu convenciment i el llegat que ens ha deixat, juntament amb la seva obra, com una eina de combat per als temps convulsos que també vivim avui.

Bel Zabala va néixer Vilafranca del Penedès el 1983. És periodista i correctora. Ha après ofici al diari VilaWeb, on ha estat redactora durant vuit anys i actualment col·labora com a freelance i amb una columna d’opinió. També ha col·laborat amb altres mitjans, com El Temps i Enderrock, i amb l’observatori Mèdia.cat. És llicenciada en dret i en periodisme (UPF) i postgraduada en assessorament lingüístic i serveis editorials (UB). Ha participat en els llibres col·lectius A Ovidi Montllor. Un temps, una estima, una idea (Lo Diable Gros, 2016) i Nosaltres les fusterianes (Tres i Quatre, 2017).