La primavera del 2020 quedarà per sempre allotjada a la nostra memòria com aquells dies en què el temps, el món, es van aturar. De sobte, ens sentírem més vulnerables que mai, amb la irrupció d'una epidèmia que arribà a les nostres vides com un malson. Manual de supervivència ens transporta a eixes setmanes que ens van impactar tant, fins a l'extrem d'obligar-nos a una reubicació forçosa, situant-nos davant l'espill de la pròpia fragilitat. Amb una estructura semblant a la d'un diari, el llibre conté una cinquantena de posts, penjats per l'autor a les xarxes socials cadascun dels dies de confinament. Antoni Picazo ens fa partícips de les seues reflexions personals, i de les sensacions i els sentiments experimentats pels efectes tràgics de la pandèmia. Però també de tots aquells valors que ens reforcen com a humanitat, com la capacitat de treball i sacrifici, la solidaritat, l'empatia, el sentiment de tendresa; encarnats pels professionals de tots aquells serveis essencials, en especial els sanitaris, que van actuar com una mena de xarxa de protecció col·lectiva