Manolín ja és un home, és la història de qualsevol de nosaltres. Una vida normal per a qui, arribats els ôquaranta i tantsö, vullga realitzar un breu repàs als seus anys dÆinfància i adolescència en les dècades 60 i 70. Anys entranyables per a molts dels lectors, en els que les paraules compartir, lluitar o independència tenien un sentit especial. Època en què lÆafecte, les coses senzilles i els jocs de carrer et feien aconseguir amics per a tota la vida, i la paraula ôvalorsö encara tenia algun significat. Com bé expressa en el pròleg Manuela Ríos, no és una novel·la perquè no és ficció, és costumisme literari. Després dÆun relat fresc i natural, lÆescriptor ens inunda dÆesdeveniments que a molts els recordarà a la seua pròpia infància. És una narrativa senzillament tendra i sense complicacions desmesurades que demostra que qualsevol història pot ser comptada. Una autobiografia relatada en tercera persona que transmet sentiments, sensibilitat i afecte per les persones volgudes. Manuel Morera expressa en aquesta obra amb increïble espontaneïtat una història que farà evadir-se al lector per uns moments de les tensions diàries.