La importància de Llorenç Villalonga i Baltasar Porcel en la literatura contemporània està fora de tot dubte. Per l'extensió i la qualitat de la seva obra, ells dos són indiscutiblement els més grans narradors mallorquins del segle xx. La relació estreta i fructífera que van mantenir en el curs dels anys, i que va deixar una empremta fonda tant en l'un com en l'altre, va quedar reflectida en prop de cinc-cents documents epistolars, que abracen un període de vint anys: des del 1957 fins al 1976. Després de la mort de Villalonga, Porcel va obtenir de la seva vídua el permís de publicar íntegra aquesta correspondència, i va confiar la tasca de transcriure-la i anotar-la a la professora Rosa Cabré, que ha dedicat molt de temps i esforços a ferne l'edició. El lector d'aquest volum podrà comprovar que el resultat és d'un interès excepcional. Perquè la correspondència Villalonga-Porcel no dóna solament el testimoni, per ell mateix transcendental, de la relació entre dos escriptors de primeríssima fila, sinó que constitueix, a més, una riquíssima font d'informació sobre les obres de tots dos i, també, sobre nombrosos fets de la vida literària -mallorquina i barcelonina-d'una època decisiva en la literatura catalana recent.á