Fins el moment, la doctrina eclesiasticista sÆhavia plantejat les relacions amb les esglésies i comunitats religioses des dÆuna perspectiva estatal, basada en els principis de cooperació i bilateralitat. Partint dÆaquestes premisses, lÆautor fa un pas endavant i sÆendinsa en lÆestudi de les competències de lÆEstat italià envers el fenomen religiós, en sintonia amb el Títol V de la Constitució italiana i les competències de les Regions. Com a treball de Dret comparat, el llibre ofereix una clara utilitat atesa la revisió de lÆEstatut dÆAutonomia de Catalunya, que afecta diverses matèries competencials que no són alienes a les demandes que -al si dÆuna societat plural- presenta la gestió de la llibertat religiosa i les relacions de cooperació amb les distintes confessions.