Un dietari poètic, en el sentit més ampli del terme, com a recull d'unes vivències concretes a través del temps i dels dies, que parlen a través dels versos, com anotacions aparentment immediates. Un dietari, també, sentimental, moral i intel·lectual, perquè parla de totes aquelles coses que ens condicionen i que no es veuen, i que creixen des de dins per conduir els nostres actes i les conseqüències d'aquests actes. Dividit en quatre parts, com les quatre estacions amb què el temps parla i es concreta, L'arrel i la pluja és, doncs, com un conte amb protagonistes, amb principis i finals, amb nusos i desenllaços, en un poemari-bloc en què els poemes transiten per formes mètriques diverses, entrelligades, i que a poc a poc, per reiteració o contraposició, van creant un discurs paral·lel al correlat que expliquen.