Josep Fontana, amb la seva claredat expositiva i agudesa habituals, aborda un deis temes essencials per a la comprensió de la societat contemporània: com la crisi de l'antic règim donà pas a la construcció d'un nou règim, mitjangant la revolució liberal (1833-1844). I ho fa, no solament remarcant les millors condicions per al canvi econòmic (fi del privilegi aristocràtic, modificació de les regles de propietat, participació i hegemonia deis burgesos en la política), sinó també posant èmfasi en la lluita de les classes populars per fer realitat una revolució democràtica que garantís els drets polítics del conjunt dels ciutadans. Alhora, analitza la complexa situació de Catalunya dins d'una Espanya immersa en un dèbil procés nacionalitzador que posà traves a la cohesió social. Es tractava d'una societat, la catalana, que avangava cap a la industrialització, amb tots els canvis socials que el procés generava, però allunyada del poder polític estatal i que va topar amb una constant manca de comprensió deis governants.