Tres anys separen la creació de La mort dIvan Ilitx (1886) de La sonata a Kreutzer (1889), i poden inscriures en la darrera època creativa de Tolstoi, és a dir, la immediatament posterior a la publicació dAnna Karènina. Si bé les dues obres neixen amb fins moralitzants ( a La mort dIvan Ilitx lescriptor aborda la por a la mort i la transcendència, i a La sonata de a Kreutzer lànsia de la castedat total), el missatge que en un principi Tolstoi colia transmetre queda diluït en benefici dun estil excepcionalment madur i àgil. El que el geni rus es planteja en un principi acaba cedint, sempre a la veritat de la literatura en estat pur: Aixa, un relat com La mort dIvan Ilitx ha estat considerat per molts crítics i lectors com una de les narracions més genials de la història de la literatura.