Entre els anys 1930 i 1939, Alexandre Deulofeu posa les bases de la teoria de la matemàtica de la història, en què anuncia alguns dels fets històrics que es donaran a la segona meitat del segle XX, com la forta puixança d’Alemanya després de la Segona Guerra Mundial, la pèrdua del poder internacional d’Anglaterra o la caiguda i el desmembrament de l’URSS. La teoria ens mostra com els períodes històrics segueixen un model repetitiu, cíclic, similar al dels cicles biològics. Postula que la història universal es repeteix amb una regularitat matemàtica i que, per això, es pot preveure amb força minuciositat què pot passar en el futur. Només quan s’ha abordat d’una manera sistemàtica i des de les diverses perspectives actuals de la historiogràfia i de les idees, Alexandre Deulofeu i la seva matemàtica han tornat a despertar un renovat interès.