Entre 1691 i 1793 les esglésies i palaus valencians van esdevindre suports per discursos visuals, resultat d'una invenció prèvia de continguts i tipus iconogràfics. Gaetano Giannotta analitza en el llibre, amb profusió d'imatges, el fenomen de manera diacrònica, aprofundint en les personalitats que van pensar aquests missatges, en les diferents tècniques artístiques i en el significat que van adquirir per als observadors de l'època. Una obra fonamental per comprendre la història de l'art a València i la seua contribució al Barroc internacional.Entre 1691 y 1793 las iglesias y los palacios valencianos se convirtieron en soportes para discursos visuales resultado de una invención previa de contenidos y tipos iconográficos. Gaetano Giannotta analiza en el libro, con profusión de imágenes, el fenómeno de manera diacrónica, ahondando en las personalidades que pensaron estos mensajes, en las distintas técnicas artísticas y en el significado que adquirieron para los observadores de la época. Una obra fundamental para comprender la historia del arte en Valencia y su contribución al Barroco internacional.Between 1691 and 1793 the Valencian churches and palaces became supports for visual discourses as a result of a previous invention of iconographic content and types. Gaetano Giannotta analyzes in the book, with a profusion of images, the phenomenon diachronically, delving into the personalities who thought these messages, the different artistic techniques and the meaning they acquired for the observers of the time. A fundamental work for understanding the history of art in Valencia and its contribution to the international Baroque.