En una carta a Josep Pla, Joan Fuster va escriure que, per quan ja no hi fos, aspirava a deixar uns quants intel·lectuals capaços de remoure una societat immersa en un estat de somnolència. Els autors aplegats en aquest volum constitueixen una prova que va reeixir a estimular tant els crítics literaris amb qui es va relacionar com les veus actuals de la crítica i de la literatura comparada que no el van arribar a conèixer personalment. El conjunt de les contribucions, deutores de la relectura de textos a què incitava de manera incansable l’escriptor de Sueca, ens conviden a replantejar-nos quina mena d’intel·lectual inauguren uns assaigs com els de Fuster, quins elements de la seva obra aporten claus d’interpretació del nostre temps i, en especial, quins aspectes de la cultura d’avui ens esperonen àvidament a rellegir-lo.