Traïció i fidelitat, egoisme i cooperació, malfiança i confiança, maldat i bondat, beneiteria i astúcia, covardia i heroisme… totes els defectes i virtuts dels éssers humans queden reflectits en les faules i dites del Hitopadesa, un dels grans clàssics de l’Índia i de la literatura universal. Els protagonistes de l’obra, animals en la major part, simbolitzen els diferents aspectes de la psicologia humana i la seva interacció. La instrucció en l’art del bon govern i en la conducta que cal seguir per tenir èxit en la vida és la finalitat d’aquesta obra que ofereix un complet mosaic de la cultura tradicional de l’Índia, en què s’evidencia la capacitat d’aquella societat de fer conviure i d’integrar les qüestions més mundanes amb els principis espirituals més elevats. Inspirat en el conegut Pañcatantra, comparteix amb aquest algunes de les faules, però en fa una nova versió, n’inclou d’altres i afegeix moltes més dites. El Hitopadesa esdevé una font privilegiada d’acostar-nos de forma amena a la complexa cultura hindú per mitjà d’un gènere de faules i de dites que també és molt comuna en la tradició literària occidental.