França és el model d’Estat nació per excel·lència. De totes les nacions europees França seria la més reeixida, la que hauria aconseguit més eficaçment que cap altra la seua unitat. A més, és un dels models clau per a l’extensió arreu del planeta de la idea de nació moderna.

Però, en les dues primeres dècades del segle XXI, França sembla una nació travessada per contradiccions i fractures d’un abast com mai abans havien estat visibles. Els atemptats dels anys 2015 i 2016 han contribuït a accelerar les incerteses. La nació orgullosa de la revolució de 1789 —convenientment reinventada i fixada en els anys de la Tercera República— es mira a l’espill i es troba difuminada. L’Hexàgon, en temps de construcció europea i de globalització, veu com la solidesa de la seua geometria trontolla. França. Quina identitat nacional? desfà la major part dels mites que han envoltat els relats sobre la construcció nacional francesa en la modernitat. La naturalesa intensament cultural i no només política de la nació francesa, l’abast real d’allò que cal considerar com a nacionalisme francès, els límits de la integració —ra-cial, sexual, de classe— de la nació, el manteniment de la diversitat lingüística i cultural, són alguns dels aspectes abordats en els deu capítols que formen l’obra. Anne Marie Thiesse, en aquest volum imprescindible, aplica al cas francès les teories sobre la nació com a «comunitat imaginada». Considerada l’autoramés important en l’àmbit francès d’estudi dels fenòmens nacionals, la seua obra és un referent inexcusable a l’hora d’entendre el passat i el present de França, un estat que sintetitza les tensions socials, culturals i polítiques que bateguen al cor d’Europa.