Un altre llibre delici¾s que continua la tasca sostinguda de construcci¾ d'un edifici inabastable que vol afermar-se, fonamentalment, en la idea aferrissada de la llibertat. I per construir llibertat cal aprofundir en el pensament i en l'acci¾ d'aquells que s'hi han compromÞs al llarg de la hist=ria. I en la nostra hist=ria en tenim sucosos exemples, d'homes i dones que han cregut que l'ideal de llibertat, de tota la llibertat, podia estendre's per mitjÓ de la implicaci¾ pedag=gica i de la difusi¾ (gairebÚ de la predicaci¾...) de la paraula. Per aix= es dedicaven a l'ensenyament laic, despullat de prejudicis i de dogmes, i a la divulgaci¾ periodÝstica i editorial. Una mostra activa –i activista– la tenim en una famÝlia de Reus –els Montseny Ma±Ú–, amb la seva opci¾ per una interpretaci¾ purista de l'ideal llibertari, i amb les inevitables contradiccions que podem trobar en totes les persones i, especialment, en totes les famÝlies. L'obra destaca especialment els anys de formaci¾ d'un actiu nucli intel.lectual integrat per en Joan Montseny (Federico Urales) i la Teresa Ma±Ú (Soledad Gustavo), amb l'aportaci¾ de la seva filla, Frederica Montseny, i destaca, sobretot, el paper clau de la Teresa Ma±Ú, pedagoga de formaci¾ i de vocaci¾, una d'aquestes dones fortes que, gairebÚ sempre, han estat el puntal de cada casa, fins i tot a casa dels anarquistes. +s d'agrair als autors la reivindicaci¾ del personatge, de les seves idees, de la seva projecci¾ escolar i de l'ombra que planarÓ sempre per damunt dels compromisos hist=rics i polÝtics, potser mÚs coneguts, de la seva filla, la futura ministra de Sanitat del govern Largo Caballero, primera dona en ocupar un cÓrrec governamental d'aquest caire a Europa. No ens sorprÞn, en absolut, que, mÚs d'un cop, fossin les dones –la mare i la filla, la Teresa i la Frederica– les que treballessin, mentre que en Joan Montseny es quedava a casa a escriure. De vegades, com a conseq³Þncia de la repressi¾, d'acord. Per= Ús que la Teresa Ma±Ú, a mÚs, tambÚ escrivia.