El pare de l'escriptor Arno Geiger va viure sempre a la mateixa població i a la mateixa casa, on també van néixer els seus fills. Des que té Alzheimer. però. se sent sempre fora de casa i a tota hora demana de tornar. "Vull tornarà casa". diu contínuament. "Ja etsa casa", repeteix el fill. Aquesta és la història d'un desconcert inicial i d'un mur posterior, però té un missatge positiu, perquè no oblida el millor que pot aportar la malaltia: la tendresa que inspira qui et necessita i la grandesa de poder tornar l'amor que en un altre moment t'han regalat. Un relat autobiogràfic que és una lliçó de vida sincera, lúcida i útil.