Kohei Saito defensa la vigència del text cabdal de Marx, El capital, i ens en proposa una lectura des de zero amb una innovadora perspectiva metabòlica.

Al segle XXI, la promesa segons la qual les nostres vides seran cada vegada més pròsperes no ha fet més que perdre credibilitat. La majoria de gent cobra sous baixos i treballa en feines tedioses. Treballar intensament fins a la jubilació no garanteix que s’acabi cobrant una pensió. La crisi climàtica també es continuarà agreujant i, per si tot això no fos prou, el futur de l’economia mundial, tan castigada per la inflació, és del tot incert.

Estem acostumats a sentir parlar de «crisi» o de «límits» del capitalisme i que, per tant, cal «reformar» el sistema. Però la veritat és que cada cop hi ha més persones que s’adonen que aquesta és l’essència mateixa del capitalisme, i que a cada «reinvenció» no fa més que apuntalar-se, ell mateix i els pilars que el sostenen: explotació, desigualtat, extractivisme... El descrèdit de la lògica capitalista és cada vegada més evident, però malgrat que ens costa imaginar un futur digne sota el marc capitalista, la manca d’eines teòriques per combatre’l i plantejar l’alternativa també és una realitat.

Kohei Saito defensa la vigència del text cabdal de Marx, El capital, i ens en proposa una lectura des de zero amb una innovadora perspectiva metabòlica que relaciona el treball de l’ésser humà amb la naturalesa. Aquesta nova perspectiva és fruit del seu treball d’investigació de quaderns, manuscrits i correspondència inèdita de Marx i Engels que du a terme amb altres acadèmics de renom internacional en el projecte d’investigació marxista més important de la història. El que fa especialment valuosa l’aportació de Saito és aquesta obsessió constant per poder aplicar el pensament de Marx al segle XXI i recuperar, així, la capacitat d’imaginar una societat diferent de la capitalista.