L'amor ensucra el paisatge i emula la gent que en viu la passió eròtica. El desamor, en canvi, violenta l'ordre natural de les coses i en modifica l'estructura i els valors convencionals. El volcà amb què la mítica de l'amor ha presentat la metàfora de la fúria no és pas propi de la relació afectiva, sinó que és propi de la ràbia, de la tensió insuportable del desamor, de la ruptura de la crisi. La saliva de l'amor és un licor dolcenc que s'intercanvia secretament. La que provoca el desamor es converteix no pas en licor sinó en verb i és escopida cap enfora com un magma roent. (Francesc Pané)