Aquesta publicació presenta l'estudi de la Casa de la Congregació de la Missió, fundada a Barcelona el 1703, des del punt de vista artístic i arquitectònic, en ser concebuda a partir d'uns preceptes constructius singulars i paradigmàtics, en el context artístic català del Set-cents. El text mostra els resultats de la recerca relacionada amb l'evolució estructural del conjunt per explicar l'adaptació de l'edifici a les modificacions d'usos successives i als canvis en l'entramat urbà que l'envoltava. S'han analitzat les circumstàncies del seu establiment, la seva evolució al segle xviii i primer terç del xix, les conseqüències de la secularització i la transformació de l'espai en un conjunt hospitalari, entre el 1809 i el 1942, i el procés de demolició del cenobi i la rehabilitació del temple de la Casa de la Missió, el 1943, per adequar-lo a una nova trama urbana i a un nou culte mercedari. El fet que l'església s'hagués preservat de la demolició de la totalitat de la Casa de la Missió, el 1942, ens permet estudiar un paradigma patrimonial realment significatiu per a la història de l'art del segle xviii català i espanyol. L'anàlisi i el desenvolupament de la fundació i les vicissituds que van envoltar l'establiment d'aquest conjunt permeten donar valor als seus elements artístics i arquitectònics, a les mostres de pintura mural que encara s'hi conserven i als béns patrimonials que en van formar part; de la mateixa manera que permet reconèixer els condicionants que van envoltar la transformació del conjunt cultural en edificis d'ús militar a partir de la Guerra del Francès, així com les problemàtiques derivades d'aquestes ocupacions per a la gestió i conservació del seu patrimoni.