Canto jo i la muntanya balla (Premi Anagrama de Novel·la 2019)

Recomanació llibretera

"Me’l van regalar just quan va sortir, però en veure per tot arreu que tenia un “llenguatge poètic” em va fer anar-lo deixant… encara no li he trobat el gust a la poesia. Però al cap d’uns mesos quan m’hi vaig posar, mare meva! Quina experiència!😍 Irene Solà ens explica la història d’un racó del Pirineu de Girona des de totes les veus que l’habiten. De TOTES les veus. I cada capítol està narrat per una d’aquestes on parlen en primera persona des de la seva pròpia perspectiva. On cap personatge és més que un altre, sinó que conformen un tot. M’encanta que begui de les diferents tradicions i llegendes del Pirineu, donant a la novel·la un aire de llegenda, d’història explicada al voltant del foc. Sens dubte en faré una relectura amb aquest ambient! Les paraules escollides, el ritme, la musicalitat són simplement perfectes. És poètic (sí, allò que em tirava enrere) però alhora molt directe, fresc. La lectura és molt evocadora i et transporta completament. Si hagués de descriure aquest llibre seria BELLESA, així, en majúscules."

Iris

Área novela, poesía e infantil

Llibreria Caselles Lleida

Detalls del llibre

Primer hi ha la tempesta i el llamp i la mort d’en Domènec, el pagès poeta. Després, la Dolceta, que no pot parar de riure mentre explica les històries de les quatre dones penjades per bruixes. La Sió, que ha de pujar tota sola la Mia i l’Hilari allà dalt a Matavaques. I les trompetes de la mort que, amb el seu barret negre i apetitós, anuncien la immutabilitat del cicle de la vida.Canto jo i la muntanya balla és una novel·la en què prenen la paraula dones i homes, fantasmes i dones d’aigua, núvols i bolets, gossos i cabirols que habiten entre Camprodon i Prats de Molló. Una zona d’alta muntanya i fronterera que, més enllà de la llegenda, guarda la memòria de segles de lluita per la supervivència, de persecucions guiades per la ignorància i el fanatisme, de guerres fratricides, però que encarna també una bellesa a la qual no li calen gaires adjectius. Un terreny fèrtil per deixar anar la imaginació i el pensament, les ganes de parlar i d’explicar històries. Un lloc, potser, per començar de nou; un lloc per a una certa redempció.

Llegir més