La ciutat transmet molta informació que cal saber llegir. L’urbanisme n’és una, que és la traducció d’una determinada manera d’entendre l’espai en què hem de viure i fer-hi passar coses. Passejar per una ciutat és una contínua descodificació de significats notoris i ocults.

Davant l’afirmació, en els nostres dies tan qüestionada com recuperada, de la ciutat com un espai per viure-hi, emergeix un escenari que ens marcarà al llarg del segle en curs: la ciutat com a tema central del debat polític, social i cultural. El catedràtic de comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona, Miquel de Moragas Spà, recorre les diferents vessants comunicatives i semiòtiques de la Barcelona dels anys trenta fins als nostres dies.

Les ciutats són matèria d’estudi de diferents disciplines. Aquesta pluralitat és el reflex de la riquesa i la complexitat que suposen en les nostres vides. La semiòtica urbana s’ocupa d’analitzar les comunicacions humanes que tenen diferents individus i col·lectivitats en una mateixa ciutat al llarg del temps. Viure (en) una ciutat és interpretar missatges (camina per aquí, compra allò, recorda’t de…), adequar-se a aquests codis i, fins i tot, participar en la creació de nous significats.

De Moragas analitza la imatge i les imatges a través de les quals es pot entrar en contacte amb Barcelona. Perquè el contacte no és només viure-hi, sinó la imatge que ens arriba d’ella abans de trepitjar-la per primera vegada. Barcelona és una font d’imatges comunicatives, des de les primeres icones i les primeres postals fins a la reducció semàntica de Barça, mar i Gaudí. Però, de cara endins, es tracta d’una urbs rica en creació de missatges i discursos, de qualitat urbana i de constant evolució i debat. Imatges que s’imposen davant d’altres i, en definitiva, símbols de les persones que les vivim.