No només pel nombre creixent de famílies que perden la feina i el poder adquisitiu, sinó perquè la crisi econòmica i el model neoliberal provoquen, a casa nostra, una fractura social i una debilitat del sistema de protecció que havia començat a desenvolupar l’Administració. Així, creix el nombre de persones i segments de la població “silenciades” pel propi sistema econòmic i social. Tot i les dificultats, no hi ha una impassibilitat total. Anatomia de la pobresa a Catalunya, a banda de diagnosticar de manera rigorosa i lúcida aquesta situació, ofereix al lector claus per estabir solucions i fixar mesures protectores d’aquest Estat del benestar. Són mecanismes polítics, fiscals, socials, econòmics o solidaris —tant reformistes com radicals— que poden ajudar a construir una vida social més justa per a tothom.