A la nostra llar i a moltes altres semblants, on els diners no hisobraven mai, la taula del menjador de vegades servia fins itot per dormir-hi. Més d'una vegada s'hi havia posat un toude flassades per tal que s'hi quedés algú que calia allotjar,malgrat la manca de recursos per fer-ho. Suposo que alsvells els feia sentir una mica com si encara estiguessin a casaseva, en allà, perquè sovint hi van fer referència i ens deienque passava el mateix a la seva llar catalana. Malgrat l'edati que sovint semblava que no s'assabentava gaire bé delque es deia, Magalí va copsar esplèndidament el significatd'aquella taula i dels que l'envoltaven. Com si tornéssim aestar reunits, ha deixat anar unes quantes històries, talmentcom si encara estiguéssim en aquell menjador.